Els GRIPAUS comparteixen històries amb nosaltres...

En aquesta secció hi trobem alguns contes, els personatges dels quals són GRIPAUS. Ens trobem amb diversitat d'històries, però totes elles ens trasmeten una il·lusió, uns valors, uns coneixements,...

"Sapo en invierno" és el primer conte que ens presenten els gripaus. Max Velthuijs és l'autor i l'il·lustrador d'aquest llibre i va ser publicat per l'editorial Ekaré.

La història tracta d'un gripau que al despertar-se descobreix que ha arribat una estació nova, però tant ell com la resta de gripaus, durant aquesta època de l'any, no tenen l'equipatge pertinent. El gripau, no entén perquè està tot de color blanc i rellisca i cau al passar per sobre de l'estany congelat. Ell no pot gaudir d'aquesta moment com la resta de companys seus que juguen entre ells. Així que aquests decideixen ajudar al gripau encenent-li un foc, donant-li sopa, posant-li una bufanda,...perquè s'ho passi bé durant l'hivern. Tot i rebre l'ajuda dels seus amics, ell prefereix la primavera.

Sapo en invierno (1992)

Seguidament, ens trobem amb "El sapo de la boca grande" de Francine Vidal, il·lustrat per Elodie Nouhen i publicat per l'editorial Didier Jeunesse.

Aquesta història parla d'un gripau de color verd i que té la boca vermella molt gran i viu tranquil·lament sobre un nenúfar. Una nit el gripau se'n cansa de caçar mosques per poder alimentar-se, així que decideix emprendre un camí ple d'aventures i buscar una dieta més variada. Mentre camina a través del bosc, el gripau es troba a diferents animals, als quals els hi pregunta que és el que mengen i és llavors quan es queda sorprès en sentir de que s'alimenten. Finalment, ja cansat de la seva expedició, decideix tornar al lloc on vivia.

El sapo de la boca grande (2001)

I finalment, la última història de gripaus és "Sapo y sepo, inseparables" d'Arnold Lobel, també il·lustrat per ell. Aquest conte va ser publicat per l'editorial HaperCollins.
Arnold Lobel, en aquesta història presenta a dos gripaus que són molt diferents entre ells, però que a la vegada són molt amics. Durant el transcurs de la història veiem que van tenint experiències, ja sigui buscant botons, donant la benvinguda a la primavera, nedant, esperant l'arribada d'un correu,... A més, el Sapo contemplarà com el Sepo intenta explicar una història i celebraran que el Sapo aconsegueix despertar al Sepo després d'haver-se passat tot l'hivern hivernant.

Finalment, algunes activitats que es podrien treballar a Educació Infantil.

Sapo y Sepo, inseparables (1970)

Les GRANOTES comparteixen històries amb nosaltres...

En aquesta secció hi trobem alguns contes, els personatges dels quals són GRANOTES. Ens trobem amb diversitat d'històries, però totes elles ens trasmeten una il·lusió, uns valors, uns coneixements,...

En primer lloc, ens trobem amb un conte titulat "El cuento del señor Jeremías Peces" de Beatrix Potter i també il·lustrat per ella. El seu títol original era "The Tale of Jeramy Fisher" i va ser publicat per l'editorial Frederick Warne.

La història tracta d'una granota, la qual es diu Jeremías Peces, que un dia de pluja surt a pescar per poder-se menjar els peixos per sopar, però únicament en pesca un. 

Ara bé, durant la pesca es troba amb altres problemes. Una truita l'engoleix, però l'escup, ja que no li agrada el gust que té. Després aconsegueix escapar i passa l'estona amb els seus amics. Aquella nit, enlloc de menjar-se un plat de peixos, es menja un saltamartí juntament amb els seus amics.

El cuento del señor Jeremías Peces (1906)

Seguidament, trobem "Ranilda" de Mar Pavón, el qual va ser publicat per l'editorial OQO i il·lustrat per Chloé Rémiat.

La protagonista d'aquest conte és la Ranilda, una granota molt guapa, encara que ella no s'ho cregui. Cadi dia és mira al reflex de l'aigua, però sempre acaba posant-se trista, perquè no s'agrada a si mateixa.
Un dia la seva veïna, la tortuga, pensa en gasta-li una broma i li diu a la granota que en realitat és un príncep encantat, però que únicament aconseguirà ser com era si una donzella li dóna un petó. Ranilda, decidida, va a buscar aquest petó, però troba que totes les donzelles són unes antipàtiques, ja que cap d'elles vol donar-li un petó a una granota.
Davant d'aquesta situació, per tant, ens adonem que el que pretén transmetre aquest l'autor amb aquest conte, és el valor de l'amitat i de l'autoestima.

 

Ranilda (2010)

 

Els RATOLINS comparteixen històries amb nosaltres...

En aquesta secció hi trobem alguns contes, els personatges dels quals són RATOLINS. Ens trobem amb diversitat d'històries, però totes elles ens trasmeten una il·lusió, uns valors, uns coneixements,...

En primer lloc ens trobem amb "Inés del Revés" un conte escrit i il·lustrat per Anita Jeram i publicat per l'editorial Kókinos. Originalment era titulat "Contrary Mary".

Inés, una ratolina, contradiu constantment a la seva mare. Aquests comportaments són habituals en els nens/es d’infantil, tendeixen a contradir sempre i a dir que no a tot, només perquè se’ls hi demani. Inés fa el mateix amb la seva mare i, fins i tot, amb el que fa ella mateixa com, per exemple, posar-se les sabates. La seva mare, però, sap com pot aturar aquest comportament. Ja cansada de rebre sempre un no per resposta, decideix oposar-se al que li demana la seva filla com també oposar-se amb les rutines habituals.

Explicar aquest conte als nens/es d’infantil, pot servir per què s’adonin que certs comportaments no sempre són bons. Aquesta història ens transmet uns verdadera realitat, perquè en la nostra societat aquests comportaments hi són molt presents.

Finalment, algunes activitats per treballar en l'etapa d'Educació Infantil.

Inés del Revés (1995)

Seguint el recorregut, Ed Young ens presenta "Set ratolins cecs", originalment titulat "Seven Blind Mice" i publicat per l'editorial Ekaré. Aquests són set ratolins cecs, els quals descobreixen "una cosa", sense poder-li posar nom, degut a la seva ceguesa. És a través del sentit del tacte que aconsegueixen descobrir de que es tracta; un elefant.

Al final d'aquesta història els ratolins ens transmeten un ensenyament moral:

 "Conèixer una part permet inventar una història bonica, però només la totalitat condueix a la saviesa."

Set ratolins cecs(1992)

Seguim amb "Dos ratolins a la lluna", originalment titual "Zwei mäuse auf dem mond", l'autora del qual n'és Lucia Scuderi i va ser publicat per l'editorial Joventut.

Aquest conte explica la història de dos ratolins que volen arribar a la lluna, però no saben com fer-s'ho. Després de pensar hores i hores i de buscar alguna solució, saben com arribar finalment a la lluna, però un cop i són i la poden tocar, els dos ratolins s'adonen que allà no poden gaudir de les mateixes coses que a la terra. Per tant, el que ens ve a dir aquesta història és que:

"Cada cosa té un aspecte diferent segons el lloc des d'on es mira."



Dos ratolins a la lluna (2001)



Seguidament, Leo Lionni ens presenta "Frederick", el qual va ser il·lustrat per Xosé M. González. El títol s'ha conservat a l'hora de fer-ne la traducció i va ser publicat per l'editorial Kalandraka.
Aquest  conte parla d'una família de ratolins, tots treballadors menys un. Abans que l'estació d'hivern arribi, els ratolins es donen presa per aconseguir provisions per així no quedar-se sense durant els dies de fred.
Mentre tots els ratolins treballen, Frederick no fa res i intenta fer creure als seus companys que recull els rajos del sol, els colors i les paraules per quan arribi el fred. Els ratolins el creuen i continuem amb la seva feina fins que arriba l'hivern. Llavors li pregunten a Frederick on són les esves provisions i és llavors quan s'adonen que és un gran poeta.

Finalment, algunes activitats que es podrien treballar a Educació Infantil.



Frederick (2005)



El proper conte es titula "Ui, que t'atrapa el gat!" de Nick Butterworth i il·lustrat per Jane Chapman. El titol original d'aquest conte és "Jingle Bells" i va ser publicat per l'editorial Timun Mas.
Tracta de dos ratolins que havent arribat el Nadal volen passar-s'ho bé i celebrar-ho com s'ho mereixen, però a causa de la presència del gat de la granja en la qual viuen no poden fer-ho com voldrien. Aquesta situació, per tant, els entristeix i volen trobar una solució ràpidament, perquè el gat Angus no els espatlli més el Nadal. Els ratolins Lottie i Jack, decideixen anar a veure a la rata Ton Chee per pensar que poden fer amb el gat. La solució que ella els hi proposa és regalar un cascavell al gat i, d'aquesta manera, cada vegada que se'ls hi acosti se'n podran allunyar. 




Ui, que t'atrapa el gat! (1998)