sábado, 22 de octubre de 2011

El afán infantil de exagerar se refleja claramente en las imágenes de los cuentos. (Vigotsky)

LLIBRES DE CONEIXEMENT


LLIBRES PER A INFANTS

100 primeres paraules per aprendre amb el teu fill.


Aquest és un llibre que facilita als infants aprendre nous conceptes per tal de desenvolupar el coneixement. Les paraules que presenta aquest llibre són properes a ells/es, la qual cosa fa que aquest petit diccionari sigui significatiu. Les imatges, a més a més, són presentades de forma dolça i també molt curiosa, un aspecte a favor a l’hora d’escollir un diccionari. 

Autor: Edwina Riddell
Editorial: Ediciones B



LLIBRES PER A ADULTS

La imaginación y el arte en la infancia

Vigotsky en aquest llibre parla de la imaginació dels més petits. Per tal que aquesta es desenvolupi és necessari que s’expliquin molts contes als infants i que a més a més s’ampliïn les seves experiències, ja que aquestes són molt pobres en un començament degut a que no han viscut tantes situacions com els adults.

Llegir aquest llibre m’ha ajudat a reflexionar i a creure de veritat que els contes són extremadament importants per ajudar a desenvolupar la imaginació, un aspecte que sembla que s’estigui oblidant. Per tant, hem de deixar que els infants gaudeixin amb els contes i que imaginin tot allò que el conte els hi doni per imaginar.


Autor: Vigotsky

La gramàtica és una dolça cançó

Aquesta petita novel·la m’ha despertat la passió per la gramàtica i les paraules. El fet és que Erik Orsenna ha explicat aquesta història de forma tant dolça que sembla impossible que hi hagi gent que odiï la gramàtica. A mi sempre m’ha agradat, però en certa manera, la forma en que la ha explicat l’autor m’ha apropat més a ella.

Què significa “equinoïdeus”? Aquesta és una paraula que surt a la novel·la, però l’autor no en dóna la definició.

El meu diccionari m’ha respòs a la pregunta dient que “equinoïdeus” són una classe d’equinoderms, un grup d’animals marins, de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatosquelet de plaques mineralitzades juxtaposades com les garotes.

Autor: Erik Orsenna
Editorial: Proa
 
Lecciones de poesía para niños inquietos

Luis García Montero ens explica com treballar la poesia i com poder arribar a crear poemes. Dóna una importància cabdal a la observació i a les conclusions que nosaltres mateixos en podem extreure, com també dóna importància al fet d’escoltar les converses dels altres per poder enriquir-se un mateix i tenir varietat de temes a l’hora d’escriure.

D’aquest llibre n’he pogut extreure algunes frases que m’han fet reflexionar en aspectes personals:
  • “A veces las cosas no son lo que parecen. Podemos llevarnos muchas sorpresas, porque la realidad tiene mucho de teatro y está llena de cambios imprevistos.”
  • “La verdad es que da mucha rabia que las cosas terminen, pasen, se vayan sustituyendo unas a otras.”
  • "Aprender a mirar significa descubrir cómo pasa el tiempo sobre las cosas, cómo llega, cómo se va, cómo se para un momento para sonreírnos.”
Autor: Luís García Montero
Il·lustrador: Juan Vida
Editorial: Comares

LLIBRES D'IMAGINACIÓ

LLIBRES PER A INFANTS

El pequeño conejo blanco


Aquest conte tracta d’un conill blanc que té la intenció de fer un caldo i per això necessita sortir a buscar cols a l’hort. Quan torna es troba la porta de casa seva tancada i a dins hi ha una cabra. A partir d’aquí el conillet blanc necessitarà l’ajuda dels altres animals per poder entrar a casa seva, però només la formiga li presta la seva ajuda.

El pequeño conejo blanco” és un conte que tan pot ser llegit com explicat i que juga amb la sonoritat i la rima. També reivindica l’amistat i el coratge, per tal de demostrar que la valentia no té res a veure amb les mides.


Autor: Xose Ballesteros
Il·lustrador: Óscar Villán
Editorial: Kalandraka









Cocodrilo se enamora

Aquest conte és el primer d’una sèrie d’àlbums protagonitzats pel Cocodril i la Girafa, dos personatges que s’enamoren i formen una parella peculiar. La seva relació pot ser una mica complicada degut a la diferència d’alçada, però l’objectiu del Cocodril es fer-se notar per cridar l’atenció de la Girafa. Tot i intentar-ho, l’atzar no deixa que sorgeixi l’amor entre aquets dos personatges.

Autor: Daniela Kulot
Il·lustrador: Daniela Kulot 
Editorial: Kalandraka



Lagrimas de cocodrilo

“Lágrimas de cocodrilo” és un conte que destaca per la seva calitat, bellesa i originalitat. El format s’adapta a la forma allargada del cos del cocodril i aparenta ser un correu aeri, aspecte relacionat amb l’argument del llibre. André François expressa tots els matisos de la història, la qual està basada en un viatge. Aquest conte destaca en l’humor subtil que s’aprecia tant en l’argument com en les imatges.  

Autor: André François
Il·lustrador: André François
Editorial: Kalandraka




Qué hace un cocodrilo por la noche?

Coco és un cocodril tímid a qui li agrada escapar-se a la nit per anar al parc i gronxar-se quan no hi ha els nens i nenes. Quan la Paula reconeix les petjades d’un cocodril, els seus amics se n’enriuen del que explica, però ella no es rendeix i el busca fins que el descobreix. El Coco i la Paula es porten bé i se n’adonen que hi ha temps tant per l’amistat com per la soledat. 
 
Autor: Kathrin Kiss
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Editorial: Kókinos






El cuento del Perico el conejo travieso

Aquest conte narra la història d’una família de conills, un dels quals és el més trapella. Un dia la seva mare els hi diu que poden sortir a jugar al camp, però els hi prohibeix anar a l’hort d’en Gregori. Perico, el més trapella, decideix anar-hi sense les seves germanes i un cop a dins es troba amb una sèrie de problemes i s’espanta molt, perquè creu que en Gregori no el deixarà marxar. Finalment, pot sortir d’allà dins, però es queda tant espantant que mai més tornarà a posar els peus als llocs que li prohibeixi la seva mare.

Autor: Beatrix Potter
Il·lustrador: Beatrix Potter
Editorial: Beascoa

El conejo de terciopelo

Aquest conte tracta el sentiment de l’apego tot explicant la història d’un nen que per Nadal li regalen un conill de peluix. El nen el rebutja i decideix jugar amb les altres joguines fins que un dia el cavall Skin pronostica que totes les joguines es trencaran i que el conill es pot tornar real si se l’estima. Quan el nen es posa a jugar amb ell, perquè no té cap més joguina, se l’arriba a estimar molt fins que un dia el nen es posa malalt. Durant aquest temps el conill li dóna molt suport, però quan es cura li diuen que ha d’incinerar al conill per tal que no agafi infeccions. En aquell moment li cau una llàgrima al conill i apareix una fada, però li diu al nen que el conill serà real per tothom.
Autor: Margery Williams
Il·lustrador: William Nicholson
Editorial: Everest



El cocodrilo enorme

“Cocodrilo enorme” vol menjar-se als nens i nenes del poble, però “No tan grande” li diu que no ho aconseguirà, perquè ja ho havia provat altres cops. “Cocodrilo enorme” vol tornar-ho a intentar i ho diu als altres animals. Després es dirigeix al poble tot disfressant-se d’arbre, de banc, de balancí,... per tal d’aconseguir-ho. La resta d’animals arriben a temps per dir-los-hi als nens i nenes que no se’l creguin. Finalment, l’elefant l’envia a l’espai i es fregeix amb el sol.
Autor: Roald Dahl
Il·lustrador: Quentin Blake
Editorial: Alfaguara




Paraula de cocodril
Aquest conte explica la història d’un cocodril gran i vell que es va allunyar tant del riu que es va quedar garratibat i no podia tornar. En aquell moment  va passar prop seu Bamako i el cocodril li va demanar ajuda a canvi d’ajudar-lo a travessar després el riu després. Bamako tot amable el va ajudar, però un cop estava a dins se’l va posar a la boca i se’l volia menjar ignorant el pacte. Llavors van demanar opinió a altres animals sobre que creien que havia de fer el cocodril i va ser la llebre que va estar a favor de Bamako, ja que havia fet un gran esforç per transportar-lo. El cocodril llavors va transportar a Bamako a l’altre costat de riu i el nen va oblidar tot el que havia passat.
Autor: Iván Suárez
Il·lustrador: Joan Arocas
Editorial: OQO Editora


No és una caja

Aquest és un conte que ajuda a desenvolupar la imaginació, ja que es pot crear des d’una muntanya a un coet espacial si la sabem utilitzar. El conill de la història demostra que amb una simple caixa es pot crear tot allò que la imaginació permeti.
L’autora amb aquest llibre pretén recordar experiències passades quan la seva germana s’asseia a sobre d’una caixa de camí cap a casa seva. Així mateix, el que pretén transmetre amb aquest llibre és que els infants poden convertir un simple objecte amb una joguina meravellosa.

Autor: Antoinette Portis
Il·lustrador: Antoinette Portis
Editorial: Factoria K




La pequeña oruga glotona


Aquest conte narra la història del naixement d'una eruga. La petita eruga necessita menjar i l'autor ens ensenya com cada dia de la setmana menja aliments diferents fins que acaba tipa. Després aquest petita eruga es torna gran i gorda i s'amaga dins del seu capoll durant dues setmanes. Aquest fet portarà al naixement d'una gran i preciosa papallona.

Autor: Eric Carle
Il·lustrador: Eric Carle
Editorial: Kókinos



Steve Jobs

En el discurs de graduació que fa Steve Jobs m’he adonat de la importància del present. Ell té en compte el passat per viure el seu dia a dia; el càncer. Aquesta malaltia el va ajudar a ser més fort i a creure que hem de viure l’avui com si fos l’últim dia, perquè realment la vida ens juga males passades i d’un dia per l’altre se’ns pot venir tot a baix.

Una de les frases que més admiro de les que diu durant el discurs és:
  • “There’s no reason not to follow your heart”.


martes, 8 de febrero de 2011

Els GRIPAUS comparteixen històries amb nosaltres...


En aquesta secció hi trobem alguns contes, els personatges dels quals són GRIPAUS. Ens trobem amb diversitat d'històries, però totes elles ens trasmeten una il·lusió, uns valors, uns coneixements,...


"Sapo en invierno" és el primer conte que ens presenten els gripaus. Max Velthuijs és l'autor i l'il·lustrador d'aquest llibre i va ser publicat per l'editorial Ekaré.
La història tracta d'un gripau que al despertar-se descobreix que ha arribat una estació nova, però tant ell com la resta de gripaus, durant aquesta època de l'any, no tenen l'equipatge pertinent. El gripau, no entén perquè està tot de color blanc i rellisca i cau al passar per sobre de l'estany congelat. Ell no pot gaudir d'aquesta moment com la resta de companys seus que juguen entre ells. Així que aquests decideixen ajudar al gripau encenent-li un foc, donant-li sopa, posant-li una bufanda,...perquè s'ho passi bé durant l'hivern. Tot i rebre l'ajuda dels seus amics, ell prefereix la primavera.

Sapo en invierno (1992)

Seguidament, ens trobem amb "El sapo de la boca grande" de Francine Vidal, il·lustrat per Elodie Nouhen i publicat per l'editorial Didier Jeunesse.
Aquesta història parla d'un gripau de color verd i que té la boca vermella molt gran i viu tranquil·lament sobre un nenúfar. Una nit el gripau se'n cansa de caçar mosques per poder alimentar-se, així que decideix emprendre un camí ple d'aventures i buscar una dieta més variada. Mentre camina a través del bosc, el gripau es troba a diferents animals, als quals els hi pregunta que és el que mengen i és llavors quan es queda sorprès en sentir de que s'alimenten. Finalment, ja cansat de la seva expedició, decideix tornar al lloc on vivia.

El sapo de la boca grande (2001)


I finalment, la última història de gripaus és "Sapo y sepo, inseparables" d'Arnold Lobel, també il·lustrat per ell. Aquest conte va ser publicat per l'editorial HaperCollins.
Arnold Lobel, en aquesta història presenta a dos gripaus que són molt diferents entre ells, però que a la vegada són molt amics. Durant el transcurs de la història veiem que van tenint experiències, ja sigui buscant botons, donant la benvinguda a la primavera, nedant, esperant l'arribada d'un correu,... A més, el Sapo contemplarà com el Sepo intenta explicar una història i celebraran que el Sapo aconsegueix despertar al Sepo després d'haver-se passat tot l'hivern hivernant.

Finalment, algunes activitats que es podrien treballar a Educació Infantil.

Sapo y Sepo, inseparables (1970)

Les GRANOTES comparteixen històries amb nosaltres...


En aquesta secció hi trobem alguns contes, els personatges dels quals són GRANOTES. Ens trobem amb diversitat d'històries, però totes elles ens trasmeten una il·lusió, uns valors, uns coneixements,...


En primer lloc, ens trobem amb un conte titulat "El cuento del señor Jeremías Peces" de Beatrix Potter i també il·lustrat per ella. El seu títol original era "The Tale of Jeramy Fisher" i va ser publicat per l'editorial Frederick Warne.
La història tracta d'una granota, la qual es diu Jeremías Peces, que un dia de pluja surt a pescar per poder-se menjar els peixos per sopar, però únicament en pesca un. 
Ara bé, durant la pesca es troba amb altres problemes. Una truita l'engoleix, però l'escup, ja que no li agrada el gust que té. Després aconsegueix escapar i passa l'estona amb els seus amics. Aquella nit, enlloc de menjar-se un plat de peixos, es menja un saltamartí juntament amb els seus amics.

El cuento del señor Jeremías Peces (1906)


Seguidament, trobem "Ranilda" de Mar Pavón, el qual va ser publicat per l'editorial OQO i il·lustrat per Chloé Rémiat.

La protagonista d'aquest conte és la Ranilda, una granota molt guapa, encara que ella no s'ho cregui. Cadi dia és mira al reflex de l'aigua, però sempre acaba posant-se trista, perquè no s'agrada a si mateixa.
Un dia la seva veïna, la tortuga, pensa en gasta-li una broma i li diu a la granota que en realitat és un príncep encantat, però que únicament aconseguirà ser com era si una donzella li dóna un petó. Ranilda, decidida, va a buscar aquest petó, però troba que totes les donzelles són unes antipàtiques, ja que cap d'elles vol donar-li un petó a una granota.
Davant d'aquesta situació, per tant, ens adonem que el que pretén transmetre aquest l'autor amb aquest conte, és el valor de l'amitat i de l'autoestima.
 

Ranilda (2010)

 

jueves, 3 de febrero de 2011

Els RATOLINS comparteixen històries amb nosaltres...

En aquesta secció hi trobem alguns contes, els personatges dels quals són RATOLINS. Ens trobem amb diversitat d'històries, però totes elles ens trasmeten una il·lusió, uns valors, uns coneixements,...


En primer lloc ens trobem amb "Inés del Revés" un conte escrit i il·lustrat per Anita Jeram i publicat per l'editorial Kókinos. Originalment era titulat "Contrary Mary".
Inés, una ratolina, contradiu constantment a la seva mare. Aquests comportaments són habituals en els nens/es d’infantil, tendeixen a contradir sempre i a dir que no a tot, només perquè se’ls hi demani. Inés fa el mateix amb la seva mare i, fins i tot, amb el que fa ella mateixa com, per exemple, posar-se les sabates. La seva mare, però, sap com pot aturar aquest comportament. Ja cansada de rebre sempre un no per resposta, decideix oposar-se al que li demana la seva filla com també oposar-se amb les rutines habituals.
Explicar aquest conte als nens/es d’infantil, pot servir per què s’adonin que certs comportaments no sempre són bons. Aquesta història ens transmet uns verdadera realitat, perquè en la nostra societat aquests comportaments hi són molt presents.

Finalment, algunes activitats per treballar en l'etapa d'Educació Infantil.

Inés del Revés (1995)



Seguint el recorregut, Ed Young ens presenta "Set ratolins cecs", originalment titulat "Seven Blind Mice" i publicat per l'editorial Ekaré. Aquests són set ratolins cecs, els quals descobreixen "una cosa", sense poder-li posar nom, degut a la seva ceguesa. És a través del sentit del tacte que aconsegueixen descobrir de que es tracta; un elefant.
Al final d'aquesta història els ratolins ens transmeten un ensenyament moral:

 "Conèixer una part permet inventar una història bonica, però només la totalitat condueix a la saviesa."

Set ratolins cecs(1992)



Seguim amb "Dos ratolins a la lluna", originalment titual "Zwei mäuse auf dem mond", l'autora del qual n'és Lucia Scuderi i va ser publicat per l'editorial Joventut.
Aquest conte explica la història de dos ratolins que volen arribar a la lluna, però no saben com fer-s'ho. Després de pensar hores i hores i de buscar alguna solució, saben com arribar finalment a la lluna, però un cop i són i la poden tocar, els dos ratolins s'adonen que allà no poden gaudir de les mateixes coses que a la terra. Per tant, el que ens ve a dir aquesta història és que:

"Cada cosa té un aspecte diferent segons el lloc des d'on es mira."


Dos ratolins a la lluna (2001)


Seguidament, Leo Lionni ens presenta "Frederick", el qual va ser il·lustrat per Xosé M. González. El títol s'ha conservat a l'hora de fer-ne la traducció i va ser publicat per l'editorial Kalandraka.
Aquest  conte parla d'una família de ratolins, tots treballadors menys un. Abans que l'estació d'hivern arribi, els ratolins es donen presa per aconseguir provisions per així no quedar-se sense durant els dies de fred.
Mentre tots els ratolins treballen, Frederick no fa res i intenta fer creure als seus companys que recull els rajos del sol, els colors i les paraules per quan arribi el fred. Els ratolins el creuen i continuem amb la seva feina fins que arriba l'hivern. Llavors li pregunten a Frederick on són les esves provisions i és llavors quan s'adonen que és un gran poeta.

Finalment, algunes activitats que es podrien treballar a Educació Infantil.


Frederick (2005)



El proper conte es titula "Ui, que t'atrapa el gat!" de Nick Butterworth i il·lustrat per Jane Chapman. El titol original d'aquest conte és "Jingle Bells" i va ser publicat per l'editorial Timun Mas.
Tracta de dos ratolins que havent arribat el Nadal volen passar-s'ho bé i celebrar-ho com s'ho mereixen, però a causa de la presència del gat de la granja en la qual viuen no poden fer-ho com voldrien. Aquesta situació, per tant, els entristeix i volen trobar una solució ràpidament, perquè el gat Angus no els espatlli més el Nadal. Els ratolins Lottie i Jack, decideixen anar a veure a la rata Ton Chee per pensar que poden fer amb el gat. La solució que ella els hi proposa és regalar un cascavell al gat i, d'aquesta manera, cada vegada que se'ls hi acosti se'n podran allunyar. 



Ui, que t'atrapa el gat! (1998)